A Santa Margarida de Montbui (nucli antic), un poble petit d’uns 300 habitants a l’any 1983, hi havia un grup de joves que s’anomenaven Col·lectiu d’Artistes Locals. El qual era format per: Joan Torner, Pepita Busqué, Pep Guarro, Pere Noguera, Francina Bou, Pep Carol, Pere Palomas, Josep Calet i Joan Domingo el “Peruano”.
D’esquerra a dreta: Josep Calet, Pepita Busqué, Joan Torner, Pere Palomas, Josep Carol i Jaume Noguera
Aquest col·lectiu de joves organitzava exposicions de pintures per la Festa Major, concursos de pintura ràpida, etc... (happenings sorpresa i festivals de música folk)
EL PRIMER DRAC
Pel novembre de 1983, van començar a donar vida a una idea que feia temps que dos membres d’aquest grup portaven al cap. Realitzar, fer un Drac. A imatge i semblança del que figuraba al retaule de l’altar major de l’església per tal de que es pogués estrenar per la Festa Major de l’any següent (1984) i poder donar un nou interès a la festa del poble, que a més a més el representaria en les sortides que fes a altres poblacions.
Aquest primer Drac tindria a més a més un caire històric i tradicional del poble, ja que és igual al que marca el passatge de la vida de Santa Margarida (patrona de Montbui) en el moment en que se li apareix a les visions que va tenir quan estava empresonada a Antioquia apunt de ser martiritzada per ordre del governador d’aquella ciutat per tal de que renunciés a la seva fe cristiana.
Aquest Drac, barreja de serp amb ales i també fesomia oriental, va ser el punt de sortida per dur a terme la idea de que Montbui tingués el seu bestiari i així poder-lo mostrar arreu dels Països Catalans.
Per tal de finançar el cost de la seva construcció, aquest col·lectiu (o grup de joves de Montbui, com eren també coneguts) van recórrer primer al conseller de cultura de l’Ajuntament de Montbui, que va accedir a fer-se càrrec de les despeses, però amb la contrapartida que el Drac s’havia de quedar a l’Ajuntament (al nucli urbà), fet al que el grup de joves s’hi va negar. També van recórrer a l’Associació de Veïns del poble, “La Margarida”, que va aportar un ajut més moral que econòmic per sufragar part del material. També es va comptar amb la venda d’uns adhesius subvencionats per la Caixa d’estalvis de Manresa, a més a més de donacions particulars de pràcticament tot el poble i finalment amb un ajut del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Adhesiu “Jo estimo el Drac de Santa Margarida de Montbui”. Patrocinats per “la Caixa de Manresa.
Associació de veïns del poble.
La construcció
Per tal d’assessorar-se el grup de joves van consultar als constructors del Drac d’Igualada Emili Miramunt i Àlvar Ymbernon, que a més a més els van animar en la seva empresa. A partir d’aquest punt, es van crear els esbossos inicials (Joan Torner), d’on va sortir la forma de l’estructura i d’aquí es realitzà un dibuix a escala (Toni Mula). La construcció pròpiament dita es va iniciar quan es construeix la estructura metàl·lica (Ferran Borrega i Toni Mula). Posteriorment, durant uns quants mesos vingueren els treballs “d’arrebossar-lo” de paper d’estrassa, cola de conill, filat, cartró, porexpan, pintures i vernissos. La feina va durar aproximadament uns sis mesos i va comptar amb l’ajut humà de gran part del poble, que van treballar gairebé cada dia per tenir el Drac a punt per la festa Major.
Per fer el Drac es va usar 15kg de paper d’estrassa, 20 litres de cola de conill, 3kg de paper de diari, 6kg de pintura, 19 plaques de 1x1,5m de porexpan i 10,5kg de vernís; el pes total va ser de 80kg. Foren necessàries 200 hores de treball i el cost total va ser de 64.367 pessetes (386,85€).
Els ideòlegs del Drac volien que el coll fos basculant i que s’anés movent durant les actuacions. Però quan va estar arrebossat de vàries capes de paper, cola i pintura, pesava tant que van haver de soldar el coll directament al cos i deixar estar la idea, ja que el moviment del coll produïa fortes estrebades a l’esquena del portador i resultava molt difícil portar-lo.
Primer esbós del Drac.
La estructura del Drac a escala.
Diverses fases de la construcció del Drac.
El bateig del primer Drac i estrena del grup de diables: la primera actuació
Per la festa major de Santa Margarida de Montbui (Nucli Antic) el dia 21 de juliol 1984 a 2/4 de 12 del migdia va tenir lloc a la plaça Major el bateig del Drac i paral·lelament també els grup de diables i el de música (gralles i tabals). Els padrins del nou Drac de Montbui van ser el Drac d’Igualada i el Drac de la Geltrú. Es decideix que el “cap de colla” sigui en Joan Torner, ja que també fou l’ideòleg de la bèstia. Aquest càrrec l’ocuparà fins el 1993.
El primer acte va ser una cercavila pel poble juntament amb els Caps Grossos i Dimonis de Montbui, el Drac d’Igualada, el Drac de Vilanova i la Geltrú i el grup d’animació “La Gralla”.
També assistí a l’acte les càmeres de TV3 a instàncies del grup de joves, que van filmar tot l’esdeveniment.
El grup del Drac de la Geltrú, fent honor al nom de padrí, va enviar durant molt temps una mona amb un ou dur (com es feia tradicionalment) al Drac de Montbui.
Cartell de la Festa Major – 1984
Per celebrar el bateig del Drac, es va organitzar un concurs ràpid de diapositives.
Drac de la Geltrú.
Drac i Diables de Montbui – Cercavila pel poble.
Els vestits i la indumentària
La història del grup en aquest sentit es pot dividir en tres etapes bàsiques, cadascuna de les quals es diferència per diferents motius, ja sigui pel vestit, per la metodologia o les eines que usaven. La primera i la més curta va durar tan sols el primer any, la segona des de l’any 1985 fins el 1989 i la tercera, la més llarga, des del 1989 i fins al final.
Primera etapa (1984)
Els diables:
Els diables portaven una jaqueta de color verd amb una caputxa vermella d’on sobresortien unes banyes i uns pantalons negres amb una cua vermella de diable, les sabates no tenien rellevància. Feien servir unes forques dissenyades per ? i duien la cara pintada. La pirotècnia la duia una persona en una caixa hermètica, però era cada diable el que s’encarregava d’encendre’s el petard.
Els portadors:
Els portadors del Drac duien pantalons verds, faixa negre, mocador al cap i una samarreta amb el dibuix del Drac. Eren el segon sub-grup més nombrós després dels diables, ja que degut al pes del Drac havien de fer canvis amb molta freqüència.
Els músics:
En aquesta primera etapa, els músics anaven sense uniforme, però amb distintius del grup per tal de que fossin fàcilment reconeixibles. Nomès hi havia tabals, les gralles arribarien més endavant.
Segona etapa (1985 – 1989)
La segona etapa va des de l’any 1985? Fins el 1989? Any en que també s’estrena el segon drac.
Els diables:
Els pocs canvis en aquesta etapa afecta primer als diables, que passen a portar un vestit fet de roba de saca. El vestit podriem dir que era un mono de feina amb caputxa amb trossos de roba de colors enganxats. Es mantenen les forques anteriors, però es comencen a introduir poc a poc les forques “de pagès” típiques per agafar la palla. La pirotècnia la porten ara els diables en bosses de cuir.
També els músics canvien l’uniforme, fet degut en gran part a la incorporació dels grallers.
Tercera etapa (1989 – 1996)
L’any 1989 el grup ja era molt conegut arreu de Catalunya, motiu pel qual es va decidir ajustar la imatge al prestigi que tenia. S’unifiquen els criteris d’estil per a portadors, músics, pirotècnics i diables, però amb diferències notables entre ells.
Història, extreta del treball de Joan Torner Corrons.
- EL DRAC DE MONTBUI per Heribert Masana i Soler
